lunes, 9 de noviembre de 2015

La trampa del discurso independentista al rescate de Rajoy

Versió en català

Artur Mas afirmó en el Parlament de Catalunya, en una comparecencia forzada por el registro de sede de su partido, la siguiente respuesta a Joan Herrera (fuente):

"Señor Herrera, el domingo 27S por la noche se contará 'sí' y 'no', y su candidatura [Catalunya Sí que es Pot] será contada como 'no' y será la fiesta de los Aznar y los Rajoy. Y ya sé que usted no tiene nada que ver con ellos pero eso será así”

Hoy, en la sesión de investidura, cuando ha hecho recuento del voto en las elecciones del 27 de septiembre, ha sentenciado que hay votos del sí, del no... y de una tercera categoría, nueva, que él nunca había mencionado y que aparece ahora, con los resultados ya sobre la mesa, cuando la suma de votos de Junts pel Sí y de la CUP es evidente que queda por debajo del 50%. Así, arrincona los votos de Catalunya Sí que es pot y con esta relectura de los resultados, hecha en función de sus propios intereses, ya puede cuadrar, con una gigantesca debilidad, los números de su plebiscito, con los cuales dice que tiene suficiente para tirar adelante su proceso.

Embedded image permalinkAl lado independentista del Parlament (triste división impuesta en la cámara catalana) a ninguna voz le parece extraño esto o hace un mínimo ejercicio de coherencia democrática, tan cacareada para atacar al resto de las izquierdas, como para reconocer la impostura brutal que supone este cambio para la sociedad y el oportunismo que esconde, así como las consecuencias que pueda llevar, no tan solo por la falta de legitimidad sin mayoría de votos y la pobre credibilidad democrática para los propios representantes, sino porque se acentuarán con total certeza una fractura social en Cataluña que ya muestran los estudios sociológicos de los últimos meses, con media Cataluña viviendo políticamente de espaldas a la otra. Y viceversa.

Esto además se produce en un momento muy singular. El efecto más inmediato que ha tenido esta declaración del Parlament ha estado la reacción exageradamente teatralizada por la derecha mediática y parlamentaria, que ha recibido del independentismo un balón de oxígeno inigualable: la capacidad de centrar el discurso en la cuestión nacional, lejos de los escándalos que ha arrastrado a lo largo de toda la legislatura el Partido Popular y ahogan sus expectativas electorales.

De manera consciente y premeditada los partidos independentistas hacen de palanca para el reaccionarismo para apartar del debate político la corrupción y la gestión antisocial durante esta legislatura, abriendo espacio para una confrontación sobre identidades y nacionalismos que tanto beneficia al PP y aleja toda posibilidad de cambio real en las elecciones. Haciendo bueno el 'cuanto peor, mejor' el independentismo da alas al inmovilismo para mantener el discurso de "España no quiere cambiar" porque prioriza ayudar a liquidar a la izquierda por encima de colaborar en un cambio real de la situación.

El parany del discurs independentista al rescat d’en Rajoy


Versión en castellano

Artur Mas va afirmar al Parlament de Catalunya el 2 de setembre, en una compareixença forçada pel escorcoll a la seu del seu partit, el següent en resposta a en Joan Herrera (font):

"Senyor Herrera, el diumenge 27S a la nit, es comptarà  'sí' i 'no', i la seva candidatura serà comptada com a ‘no’ i serà la festa dels Aznar i Rajoy. I ja sé que vostè no en té res a veure amb ells, però això serà així”

Avui, a la sessió d’investidura, quan ha fet recompte del vot a les eleccions del 27 de setembre, ha sentenciat que hi ha vots del sí, del no... i una tercera categoria nova que ell mai havia mencionat i que surt ara ja amb els resultats sobre la taula, quan la suma dels vots de Junts pel Sí i la CUP és evident que es queda per sota del 50%. Així, arrancona els vots de Catalunya Sí que es Pot i aquesta relectura dels resultats, en funció dels seus propis interessos ja li fa quadrar, amb una feblesa gegantina, els números del seu plebiscit, amb els quals en tenen prou per engegar el seu procés.

Embedded image permalinkAl costat independentista del parlament (trista divisió imposada a la cambra catalana) a cap veu li trontolla o fa un mínim exercici de coherència democràtica, tan esbombada per atacar a la resta de les esquerres, per adonar-se de la impostura brutal que suposa aquest canvi per a la societat i de l’oportunisme que amaga així com de les conseqüències que pot portar, no tan sols per la manca de legitimitat sense majoria de vots i la pobra credibilitat democràtica per als propis representants, sinó perquè s’accentuarà amb total certesa una fractura social a Catalunya que ja mostren els estudis sociològics dels últims mesos, amb mitja Catalunya políticament d'esquena a l'altra mitja. I viceversa.

Això, a més a més, es produeix en un moment molt singular. L’efecte més immediat que ha tingut aquesta declaració del Parlament ha estat la reacció exageradament teatralitzada per la dreta mediàtica i parlamentària, que ha rebut de l’independentisme un baló d’oxigen inigualable: la capacitat de centrar el discurs en la qüestió nacional, lluny dels escàndols que ha arrossegat al llarg de tota la legislatura el Partido Popular i ofeguen les seves expectatives electorals.

De manera conscient i premeditada els partits independentistes fan d’eina del reaccionarisme per a dirigir el discurs polític lluny de la corrupció i la gestió antisocial durant aquesta legislatura, obrint espai per a un debat sobre identitats i nacionalismes que tant beneficia al PP i allunya tota possibilitat de canvi real a les eleccions. Fent bo el ‘quan pitjor millor’, l’independentisme dóna ales a l’immobilisme per a mantenir el recurs de “l’Espanya que no vol canviar”, perquè prioritza ajudar a liquidar l’esquerra per sobre de col·laborar en un canvi real de la situació.

Compártelo